El cinquè disc d’Els Amics marca un abans i un després definitiu. Deu noves cançons que compten novament amb la producció de Tony Doogan. Gravat a Cornellà del Terri, mesclat a COD Studios (Glasgow-Escòcia) i masteritzat per Frank Arkwright a Abbey Road.

Els Amics de les Arts inauguren la postveritat amb un disc bestialment compacte, una producció molt sòlida i uns arranjaments que narren les lletres a la perfecció. Després de llançar-se a un canvi de so radical, amb els “ways in the gavel” posteriors a l’època del dinosaure, ens trobem, ara, davant un disc sense calidoscopis ni experiments. Hem perdut referències històriques, però lluny de van Eyck i David Hume, també hi ha llum, nitidesa i històries explicades amb un segell perpetrat des dels primers senzills i videoclips gravats a casa de les mares.