Marc Parrot

Marc Parrot

La carrera artística de Marc Parrot va començar el 1990 amb el grup Regreso a las minas amb qui va gravar un disc titulat com el grup que va editar Warner. Les diferencies amb el productor, Julián Ruiz, van fer que el resultat final fos força diferent a la idea original i això va provocar que en Marc s’interessés cada cop més pel món de la producció a fi de controlar millor la seva feina. Aquesta es convertirà en una constant en tots els seus discos.

Al poc temps va muntar el seu primer estudi de gravació i és allà on composa i pre-produeix el seu primer disc en solitari, Sólo para locos. Gravat el 1993 entre Barcelona i els estudis Eastcote de Londres i produït per Zeus B. Held, aquest enregistrament sentarà les bases d’una manera de treballar i de fer música que l’acompanyaran a partir d’ara. L’àlbum rep molt bones crítiques i el director de cinema Julio Medem va incloure la cançó “Sólo para locos” a la pel·lícula Tierra. Paral·lelament Marc comença a produir a d’altres artistes i a composar i enregistrar músiques i sintonies per a televisió.

El segon disc en solitari, Sólo para niños arriba el 1995 i es caracteritza per una producció experimental que en Marc fa servir per recrear el seu peculiar univers infantil. El resultat final rep elogis de la crítica i li fa guanyar el premi “Ojo crítico” de RNE aquell mateix any.

El 1998 Marc Parrot té llest el seu tercer treball, Cocinero. Un disc que mai va veure la llum degut a que un fenomen mediàtic va canviar temporalment el rumb de la seva carrera. El personatge que portava interpretant des de 1993 en ocasions puntuals i que respon al nom de El Chaval de la Peca, pren dimensions descomunals a partir de la seva aparició en un programa especial de cap d’any de la productora El Terrat per a Televisió de Catalunya. L’artista més internacional causa furor amb la seva reinterpretació dels clàssics de la cançó espanyola, la seva vestimenta setentera i les seves imprescindibles ulleres de sol. Fruit de tot això, edita tres discos en un any i mig i fa més de 250 concerts. El 12 d’octubre de 1999 El Chaval de la Peca s’acomiada del públic espanyol i emigra a Miami després de deixar al Marc una bona herència que l’artista invertirà en un nou estudi de gravació amb les últimes tecnologies de tractament del so del moment.

D’aquesta manera Marc Parrot recupera la seva identitat artística i enregistra Rompecabezas (2001), un disc igual de transgressor però més reposat que els anteriors. Co-produït per Robin Hancock i el propi Marc, l’artista es despulla per mostrar-nos amb valentia un Marc reconciliat amb el món que l’envolta. A finals d’aquell mateix any finalitza la construcció del nou estudi, Grabaciones Silvestres a Sant Quirze Safaja (Barcelona) i Marc concentra gran part de la seva activitat a produir i mesclar discos d’altres artistes durant gairebé tres anys.

En aquest temps trenca el seu contracte amb Warner i comença una nova etapa a la seva carrera. El 2004 produeix un quart àlbum al seu propi estudi que serà editat pel segell independent Pias sota el títol de Dos maletas. Es tracta d’un disc arriscat i personal on Marc Parrot ens mostra un cop més el que el seu cor i el seu cap li dicten sense parar-se a pensar en modes o tendències. Aquell mateix any guanya el premi Joan Trayter atorgat per la revista Enderrock al millor productor de l’any i un premi Altaveu destacant la seva trajectòria artística. Com a colofó d’un any d’intensa activitat La Marató de TV-3 el convida a reversionar la sintonia del programa i participar en les 13 hores de directe interpretant la banda sonora d’una Marató que va batre rècords d’audiència i recaptació.

Mentre continua compaginant la seva faceta de músic i compositor amb la de productor i enginyer a l’estudi arriba el moment de dur a terme una idea que fa molt de temps li ronda pel cap, enregistrar un disc cantat en català. Molt més fresc i immediat que cap dels seus treballs anteriors, el disc titulat Mentider veurà la llum a l’octubre del 2005 sota el segell Música Global.

0